ENTRADA DESTACADA

TODOS SOMOS PEATONES

03/02/2018 La Vanguardia EDITORIAL A lo largo de las dos últimas semanas, La Vanguardia ha publicado en su sección Vivir ...

sábado, 14 de julio de 2018

El patinet elèctric envaeix una Barcelona que s'abona a la mobilitat elèctrica

Les vendes de patinet amb bateria es disparen a la ciutat mentre la bici assistida no s'acaba d'enlairar

El transport personal evoluciona a gran velocitat mentre el col·lectiu metropolità porta anys al ralentí

  
Carlos Márquez Daniel
Barcelona - 13/07/2018
El Periodic

Si el futur del planeta són les megaciutats, el futur de les megaciutats depèn en bona mesura de la seva mobilitat. Interna i externa. Barcelona i la seva àrea metropolitana de 36 municipis segueixen amb el repte de millorar les pèssimes connexions per fer efectiva la unió urbana de 3,2 milions de ciutadans en 636 quilòmetres quadrats. Tot allò de Rodalies, ampliar el metro, aclarir-se amb el tramvia o col·locar aparcaments dissuasius en els accessos als nuclis de població o peatges per a circular per segons quins districtes. Però mentre això naufraga o es manté en guaret en mars polítics i competencials, la iniciativa privada avança sense excessiva oposició. El vehicle compartit i els artefactes de mobilitat personal són cada vegada més populars. Amb ells ve –de fet, ja és aquí– una nova manera de moure’s per la ciutat. Individual, no tan col·lectiva. Més elèctrica, no contaminant.

En els últims 10 anys el debat s’ha centrat bàsicament en el 'boom’ de la bicicleta. I no sempre per bé, malgrat ser decisiva en la lluita contra la contaminació. Des de l’aparició del Bicing, el maig del 2007, el nombre de ciclistes no ha fet més que pujar, i tot i que no hi ha un recompte precís (sí que se sap que els desplaçaments en bici s’han disparat un 30% en els últims anys), n’hi ha prou amb fer una ullada als carrils ciclables per adonar-se de la nova situació. Hi ha autèntiques retencions al passadís per a bicis. Deia l’alcalde Xavier Trias que el futur de la mobilitat urbana passa per la bicicleta elèctrica. En els seus anys d’alcalde (2011-2015), no obstant, no va acabar d’explotar. Ara tampoc. I no perquè no sigui eficaç, sinó perquè els usuaris tenen por del robatori, perquè és una tecnologia que avança molt i que caduca ràpid i perquè és cara.

El futur és aquí

En un debat organitzat pel RACC fa un any, l’arquitecte José Antonio Acebillo, un dels pares del model Barcelona dels anys de Pasqual Maragall, va arremetre contra el tramvia. Va dir que aquest transport "de cartró pedra" és un "depredador de l’espai públic", i que és un invent comunista, "de quan els grans blocs de vivendes de Moscou estaven separats de les fàbriques per un perillós bosc". Però més enllà de les seves astracanades contra la unió del Trambaix i el Trambesòs, va compartir una predicció que llavors va passar gairebé inadvertida: "El futur de la mobilitat serà individual". Acebillo es referia, precisament, als artefactes, majoritàriament elèctrics, que ja circulen per la capital catalana. ¿Però és una moda puntual o som a les portes d’una alternativa fefaent per anar d’un costat a l’altre?

Francesc Llevat és gerent d’una de les poques botigues que es dediquen al patinet a Barcelona. Es diu Solo Rueda i n’està a punt d’obrir un segon comerç, a Aribau. Aquest any, explica, les vendes han crescut un 300%, fins al punt que cada setmana en venen unes 15 unitats, amb preus entre els 380 i els 1.300 euros. El Francesc se’n va anar a la Xina el 2012 després de quedar-se a l’atur. Va tornar tres anys i mig després i va veure clar quin era el futur de la mobilitat. "Hi ha moltes zones de la ciutat en les quals el patinet elèctric és més ràpid que la moto", assenyala aquest enginyer. Ajuda que passem de moment de més esforç quant a infraestructura ciclista (està previst arribar a més de 300 quilòmetres de carril bici i estem acostant-nos als 200).

Les vendes de patinets elèctrics s’han disparat el 300% en una botiga especialitzada: se’n venen 15 a la setmana
La realitat sembla demostrar que hem saltat la pantalla de la bici elèctrica (que no la de la convencional, que continua pujant) i que estem entrant de ple en la del patinet elèctric. Més petit, portable i molt més econòmic. Però també és cert que requereix certa perícia no apta per a totes les edats. El preu pot ser que sigui una barrera per a molts. Fins i tot hi haurà qui pensi que els vehicles de mobilitat personal seran només cosa de determinades rendes. Llevat ho desmenteix i recorre a la seva variada cartera de clients i a la calculadora. "Una senyora porta ja prop de 4.000 quilòmetres recorreguts en dos anys. Si tens en compte que va invertir 500 euros, pensa la quantitat de diners que hauria gastat en bus i metro en tot aquest temps. A la llarga, si no és una joguina ni un caprici, surt a compte". El mateix argument aplica per a la bicicleta, però en aquest cas s’hi ha de sumar l’esforç del pedaleig que aquí t’estalvies. A més del risc de robatori. ¿I a qui li roba mercat el patinet? Bàsicament, a la moto i a la bicicleta. I en menor mesura, usuaris de bus i metro. També a aquests col·lectius li roben pastís aplicacions de moto elèctrica com eCooltra o Muving. 

Fronteres infranquejables
Que la mobilitat metropolitana avança a un ritme decebedor no és cap secret. N’hi ha prou amb recordar que la construcció de la línia 9 continua aturada en el seu tram central, tram que li dona sentit a tot el projecte. Tampoc ha triomfat la unió del tramvia per la Diagonal i el Govern va deixar entreveure que hi ha moltes altres prioritats abans d’anar a Madrid a discutir sobre Rodalies. La xarxa ortogonal de bus està a punt de completar-se però sense aconseguir superar els raquítics 12 quilòmetres per hora de mitjana. Potser un dels projectes més importants dels últims temps hagi vingut de les bicis, en concret, el carril inaugurat el març per connectar Esplugues i Barcelona. Se n’hi diu carril bici, però tal com avancen els vehicles de mobilitat personal, no tardaran a utilitzar-lo els que entren en patinet més enllà de les fronteres de la capital catalana.

Al cap i a la fi, l’assumpte de la mobilitat sempre s’ha ponderat partint de dos ítems: el temps i el cost. Per molt que l’Administració insisteixi, el factor contaminació influeix entre poc i gens a l’hora de triar mitjà de transport. Però potser sense voler es puguin maridar els tres conceptes, en un clar exemple de 'win win'. Això és el que busca la mobilitat elèctrica. Unit a un sistema de transport públic col·lectiu eficaç, i que transcendeixi els deu districtes de la ciutat, Barcelona i àrea metropolitana potser poden entrar en l’era de les megaciutats. Perquè el model de ciutat ja no és urbanístic: és de mobilitat.

https://www.elperiodico.cat/ca/amp/noticias/barcelona/patinet-electric-envaeix-barcelona-mobilitat-electrica-6899414

viernes, 13 de julio de 2018

Barcelona impedirá el paso a los vehículos privados en Ciutat Vella

COPE
Gala Pin, regidora de Ciutat Vella
10 DE JULIO DE 2018

Barcelona propone impedir el tránsito de los vehículos privados dentro del distrito de Ciutat Vella de Barcelona, según el nuevo Plan de Movilidad. Algunas de la medidas que prevé implementar el consistorio es el de prohibir las bicicletas en el Gótico Norte en un horario de mediodía, así como el de cambiar las horas de carga y descarga para los transportistas. Entre estas y otras 170 medidas más son las que se implementaran de forma progresiva en un intento de ordenar una zona que recibe más del 18% de los desplazamientos a pie en la ciudad y, que también tiene el doble de licencias de actividad económica más que en los otros barrios de la ciudad.

Es por esto, que el gobierno municipal quiere reordenar el distrito de Ciutat Vella con la intención de poner "el peaton en el centro", así lo ha expresado la regidora Gala Pin. Al igual que se pretende garantizar la movilidad del espacio público. El consistorio quiere poner orden en la red de bicicletas y quiere incrementar en un 5% la oferta de estaciones Bicing, así como incrementar en un 35% más las plazas de aparcamiento fuera de la vía pública.

Por otro lado, quieren potenciar el transporte público, mejorar la cobertura del bus del barrio y implementar paradas más pequeñas de autocares turísticos para que no entren en conflicto con la parte residencial ya existente de la ciudad.

https://www.cope.es/noticias/barcelona/barcelona-impedira-paso-los-vehiculos-privados-ciutat-vella_237290

El peatón como modelo de ciudad

El urbanismo es una tarea muy complicada. Lo cierto es que adaptarse a los nuevos tiempos y, sobre todo, a las necesidades que van apareciendo; hace que el desarrollo de una ciudad sea una tarea compleja.

Arquitecto Manuel Navarro

12/07/2018


No obstante, hay una premisa que nunca falla: el ciudadano primero. ¿Por qué? La razón es realmente sencilla, es el ciudadano el que compra, el que pasea, el que habla para bien o para mal de la ciudad.

Para ser un referente, si es lo que se persigue, tenemos que asumir esta premisa como factor esencial. De hecho, desde el Ayuntamiento de Málaga se están llevando a cabo toda una serie de medidas que apuntan en esta dirección. Ahora, y cada vez con más asiduidad, el resto de las grandes capitales del mundo siguen esta corriente.

Siguiendo esta línea, Escuela Digital ha presentado la octava edición del certamen Arquitectura Intervención Urbana.

8 º Concurso de Arquitectura Intervención Urbana

Con el objetivo de promover la recuperación del espacio público, Escuela Digital ha presentado la octava edición de este certamen. Este año, se realiza en colaboración con el Gobierno de la Ciudad de México a través de la Autoridad del Espacio Público.

¿Qué se persigue? Esencialmente, devolver la calle al peatón. Este aspecto gana cada vez más relevancia dentro del desarrollo urbano de las ciudades. En Málaga, por ejemplo, está transformación viene sucediendo desde hace décadas.

Características del concurso de arquitectura

A nivel técnico, desde la organización explican que: “El proyecto a realizar es la creación de una rambla en el área poniente de la Av. Cuauhtémoc que una el Hospital y metro Centro Médico con plaza Delta”.

No obstante, la idea que subyace, para la rehabilitación de ese espacio; es la peatonalización de esa zona. Devolver el protagonismo al peatón. En contra de lo que se pueda pensar, esta clase de iniciativas; suelen tener una repercusión económica positiva. En Málaga, tenemos el caso del barrio del Soho. Hace apenas una década estaba en un gran estado de deterioración. Sin embargo, en la actualidad es una zona referente en la ciudad. Entre las diversas actuaciones que se llevaron a cabo, la principal fue la creación de un gran espacio peatonal.

http://www.arquitectomanuelnavarro.es/peaton-como-modelo-ciudad-arquitectura/